Ja estem a mig estiu si fa o no i és temps, entre d'altres coses, de
tomaqueres. Que perquè parlem avui d'aquesta planta tan fantàstica? doncs
perquè és una de les grans supervivents.
Si planteu tomaqueres (alguns entendreu el que vull
expressar) passareu per molts graus de satisfacció. Primer perquè tindreu l’experiència
de veure germinar les llavors, de crear un planter, uns dies més tard
haureu de trasplantar-les a algun test més gros o posar-les a terra
(alguns afortunats) i per últim haureu de col·locar canyes o pals i lligar-les
a aquests conforme vagin creixent.
I mentre passa tot això, a part que anireu pensant en lo
bons que son els tomàquets acabats de collir, observareu les primeres flors i
de les primeres flors els primers tomàquets... Per això és fantàstic
treballar-ho amb nens, perquè veuen tot el cicle sencer, i perquè contra
tot pronòstic veuran que les tomaqueres una vegada pansides segueixen
alimentant els tomàquets que han tret! És fantàstic!Quina gran incertesa no saber quan deixen d'alimentar els darrers tomàquets per marxar al més enllà... Si encara no heu plantat cap, viviu l'experiència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada