Castellano

dijous, 10 de gener de 2013

Només els països que saben conviure amb el seu entorn seran els que tindran un futur



Tots sabem que els boscos de Catalunya tenen problemes de neteja greus. I no només em refereixo a les deixalles que llencen sense escrúpols molts dels “excursionistes” (i ho poso entre cometes perquè no sé com nombrar a algú que va a la muntanya sense ferir als excursionistes que ho han fet tota la vida i mai hi ha oblidat ni una pela de mandarina) sinó a la quantitat de sota bosc que hi creix sense control i que dificulta els accessos. 

Però tots sabem també, que moltes d’aquestes problemàtiques s’acabarien si existís una bona entesa entre els ramaders, agricultors i administració...

I com que no podem arribar a tot arreu nosaltres ens dedicarem a la nostra lluita. Perquè mentre no hi hagi cap llei que prohibeixi plantar arbres nosaltres demanarem tots els permisos possibles a entitats públiques i privades per fer-ho. Perquè a nosaltres, no ens val que actualment “no hi hagi zones amb previsió per reforestar” des de la Generalitat.

I perquè dic això? Doncs molt fàcil, resulta que des de la Generalitat es prefereix no tenir ingressos que afavoreixin el desplaçament de brigades per netejar els boscos  que tenir-los i haver de fer la feina!
Imagineu-vos la cara que sens ha quedat al sobre-entendre tot plegat!

Segons la Generalitat, hi ha massa arbres a Catalunya, i en paraules textuals “la desaparició dels habitats no arbrats afecta negativament a la riquesa biològica i paisatgística". D’acord, ho entenc, però aleshores no s’hauria de lluitar perquè els cultius no s’abandonessin? No s’hauria de posar tots els esforços en netejar sotabosc perquè aquest no ocupés espais oberts i a la llarga generés obstacles visuals sense esdevenir arbrat?

I per altre banda, que no se’n pot treure profit de l’arbrat? Serà que no es fan parquets, cases, mobles, biomassa,...és que no es pot usar la fusta en res? No seria genial poder tenir una economia  associada als “excessos” de fusta que té Catalunya?

Perdonin, però em sembla molt patètic dir que és molt costós enviar brigades i quedar-se amb els braços plegats.

Nosaltres no ho farem. Parlarem amb qui faci falta perquè tothom pugui col·laborar en fer una Catalunya més verda i no només en quantitat i qualitat de vegetació sinó en estructures d’hàbitat i biodiversitat, perquè només els països que saben conviure amb el seu entorn son els que tindran un futur. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada