Si si, ho heu llegit bé. Ara ens dediquem a inventar coses
per capturar el CO2 que emetem . És un bon invent perquè no té cicle de
respiració i per tant, pot seguir capturant el gas tot i no estar exposat a la
llum del sol.
Però anant una mica més enllà, una vegada capturat se’m
planteja la pregunta següent: On s’emmagatzema?
Perquè clar, una cosa és veure que un arbre creix i ser capaç de deduir
on emmagatzema el que acumula durant el procés de la fotosíntesi...però un
altre és pensar què fer quan el volum assignat a la captura “s’omple”!
I això ens porta a dos posicions una mica complexes: la
primera és “injectant el gas sota terra en el jaciments de gas natural” (que
entenc que queden buits un cop explotats), cosa que ja es fa a Noruega i no els
hi està donant molt bon resultat... I la segona és fent “carbonats minerals, és
a dir, reintroduïnt el CO2 altra vegada en la pedra a través d’un procés
geoquímic”.
Aquest últim no el conec i em proposo investigar-hi, ara bé,
ningú es planteja reduir les emissions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada